La classificació empresarial d'obres: grups, subgrups i categories

Què és la classificació empresarial

És el reconeixement oficial que una empresa té capacitat per executar un determinat tipus d'obra fins a un cert volum. Funciona com una acreditació prèvia: en comptes de demostrar la teva solvència des de zero a cada licitació, la classificació ja diu que estàs capacitada per a aquella mena de feina. Es descriu amb tres peces: grup, subgrup i categoria.

Grup: el tipus d'obra

El grup identifica la família d'obra amb una lletra. Cada lletra correspon a una gran categoria de treball: moviment de terres, edificacions, ferrocarrils, hidràuliques, vials i pistes, i així successivament. És el primer filtre: et diu si una obra entra dins del teu àmbit o no.

Subgrup: l'especialitat

Dins de cada grup hi ha subgrups numerats que concreten l'especialitat. Per exemple, dins del grup d'edificacions es distingeix entre estructures, paleteria, cobertes o acabats. El plec sol demanar un subgrup molt concret, perquè no és el mateix una obra d'estructura que una de rehabilitació d'acabats.

Categoria: la mida que pots assumir

La categoria indica el volum d'obra fins al qual estàs classificat en aquell subgrup. Com més alta és la categoria, més gran és el contracte que pots assumir. És el que evita que una empresa amb estructura per a obres petites es comprometi amb una de molt superior a la seva capacitat real.

El llindar dels 500.000 euros

Hi ha una xifra que val la pena tenir al cap perquè parteix el mapa en dos. L'article 77 de la Llei de contractes del sector públic estableix que, en els contractes d'obres amb un valor estimat igual o superior a 500.000 euros, estar degudament classificat és un requisit d'aptitud: sense classificació en el grup o subgrup que correspongui, i amb categoria igual o superior a l'exigida, no pots contractar.

Per sota d'aquest import la classificació deixa de ser obligatòria, però no deixa de servir: si la tens en el grup o subgrup corresponent, acredita la teva solvència econòmica i financera i la teva solvència tècnica, i t'estalvia haver-les de demostrar amb comptes i certificats d'obra cada vegada.

Grup, subgrup i categoria: què decideix cadascun

• Grup i subgrup: què saps fer. Marquen el tipus d'obra, i és el que ha de coincidir amb l'objecte del contracte.
• Categoria: fins a quin import. És el sostre econòmic, i és el motiu més habitual pel qual una empresa que tècnicament podria fer l'obra queda fora.
• El plec concreta l'exigència: pot demanar un subgrup sol o una combinació. Llegir-ho amb atenció evita descartar obres que sí et queden dins i, sobretot, evita presentar-te a obres que no.

Un apunt que estalvia disgustos: la classificació s'ha de mantenir viva. Una categoria caducada o unes dades sense actualitzar deixen de acreditar el que haurien d'acreditar just quan et fan falta, que és amb l'oferta ja presentada.

Els onze grups d'obra

Els grups i subgrups els fixa l'article 25 del Reglament general de la Llei de contractes (Reial decret 1098/2001). Per a obres n'hi ha onze, i dins de cadascun hi ha subgrups que concreten el tipus de treball:

El que coincideix amb l'objecte del contracte és el subgrup, no el grup. Tenir la C sencera no vol dir res si el plec demana un subgrup concret que tu no tens.

Les categories, tram a tram

Les categories les fixa l'article 26 del mateix reglament, en la redacció que hi va donar el Reial decret 773/2015. Van de la 1 a la 6 i es reparteixen així:

Dos matisos que canvien el resultat

• La quantia no sempre és l'import total: el reglament diu que s'expressa per referència al valor estimat del contracte quan la durada és igual o inferior a un any, i per referència al valor mitjà anual quan el contracte dura més. Una obra d'1.200.000 euros a divuit mesos no es mira contra la taula amb 1.200.000, sinó amb la seva mitjana anual, i pot caure un tram més avall del que et pensaves.
• A les instal·lacions i les especials el sostre és la 4: les categories 5 i 6 no s'apliquen als subgrups dels grups I (instal·lacions elèctriques), J (instal·lacions mecàniques) i K (especials). En aquests grups la categoria màxima és la 4, per molt gran que sigui el contracte.

Com llegir el teu certificat contra un plec

La comparació que has de fer sempre és la mateixa i té tres passos. El plec diu què exigeix; el teu certificat diu què tens; i la coincidència ha de ser en els dos eixos alhora.

• Primer el subgrup: ha de correspondre a l'objecte del contracte. Tenir el grup correcte però un altre subgrup no serveix.
• Després la categoria: la teva ha de ser igual o superior a l'exigida. Els trams els fixa el reglament en funció de l'import, i el que et val a tu és el que consta al teu certificat, no el que recordes d'haver demanat.
• Compte amb les combinacions: hi ha plecs que exigeixen dos subgrups, o un subgrup principal i un altre de complementari. Complir-ne un no és complir-los.

Un últim avís que val per a tot: si la teva classificació ha caducat o no recull un canvi recent, deixa d'acreditar el que hauria d'acreditar. El moment de descobrir-ho no pot ser el requeriment de documentació, quan ja has guanyat i tens deu dies hàbils per demostrar-ho tot.

Com es relaciona amb el plec

Cada licitació que exigeix classificació demana una combinació concreta de grup, subgrup i categoria. La feina, abans de decidir si et presentes, és comparar el que demana el plec amb el que tens acreditat. Si vols veure on es defineix aquesta exigència dins del plec, mira la guia què és el plec de clàusules. I recorda que, sovint, la classificació es pot substituir per solvència acreditada per altres mitjans.

Amb licitum aquesta comparació és automàtica: llegeix la teva classificació i la creua amb la que exigeix cada licitació, i et marca d'un cop d'ull si una obra et queda dins de l'abast o se t'escapa per categoria.